La meditació fa convergir el feix pur de llum que està fragmentat en la nostra percepció pel prisma de l’ego. Ens condueix a una nova manera de veure, una manera de percepció que fongui la pràctica diària de la meditació amb la vida quotidiana i de treball, com una forma integrada de fe. Quan veiem alguna cosa per primera vegada, igual que quan érem nens, quedem meravellats. El món està ple de meravelles per descobrir i no s’entén com els adults no semblen sorprendre’s per elles.
En una ocasió, estava esperant que sortissin les meves maletes en la cinta d’equipatges de l’aeroport. L’espera semblava interminable i només desitjava sortir a respirar aire fresc després d’hores respirant en ambients tancats. Llavors, em vaig fixar en un nen que mirava sense parpellejar, amb una atenció extrema, la cinta transportadora. Quan la llum va parpellejar i va sonar el senyal indicant que les maletes finalment arribarien, el seu nerviosisme va anar augmentant. Quan les seves maletes van aparèixer va cridar anunciant-li-ho al seu pare amb una alegria i sorpresa desmesurades. Jo tan sols vaig agrair que les meves maletes no s’haguessin perdut de nou.
Qui no va voler al seu estimat a primera vista? Qui no va veure el món per primera vegada i es va enamorar d’ell? No obstant això, a poc a poc anem oblidant l’emoció d’aquesta primera visió, a mesura que la vida es converteix en rutina i el cansament transforma l’alegria i la sorpresa. Però l’experiència de la primera vegada pot recuperar-se en un nivell diferent de percepció. De fet, si no la recuperem és que hem fracassat en el nostre desenvolupament. La fe és la capacitat de veure novament per primera vegada.
Carla Cooper
El blog de la comunitat mundial per a la meditació cristiana a Catalunya 