Extracte del llibre de Laurence Freeman «JESUS: EL MESTRE INTERIOR» (Nova York. Continuum, 2000) Pàg. 226-227.
El mantra ha de ser pronunciat de manera contínua, independentment del que estiguem sentint: «En temps de guerra i en temps de pau», com indica el llibre «El Núvol del No Saber». «En moments de prosperitat i en els d’adversitat», com assenyala Joan Cassià. I «des del principi al final de cada meditació», com també aconsellava John Main.
Amb la pràctica diària, el mantra va introduint les seves arrels en el nostre ésser, cada vegada amb major profunditat, facilitant l’harmonia entre la consciència i la inconsciència. Subtilment i de manera gradual va descendint del cap al cor. Al principi pronunciem el mantra, però amb el temps, comença a ressonar dins de nosaltres i després l’escoltem amb menor esforç i major atenció.
Naturalment, hi haurà dies en què tindrem més dificultat i els temps de meditació se’ns faran tan àrids que ens semblarà impossible pronunciar el mantra. Busquem qualsevol excusa per a no asseure’ns i meditar. I llavors el mantra és arrossegat per l’onatge del pensament i l’emoció. Però si, per contra, perseverem o comencem de nou, com en la paràbola de la llavor que creix en la foscor de les entranyes de la terra, el mantra ens guiarà fidelment i amb major profunditat. I amb aquesta profunditat ens arriba la claredat, la quietud, l’autoconeixement, el gran regal de la compassió i la profunda quietud, necessària per a arribar a la plena atenció i transcendència. El mantra progressa imperceptiblement a través de l’espai de quietud, entre les ones del pensament i de la vida interior.
Amb el temps ens condueix a l’autèntica pobresa on aprenem a ser simplement. Experimentar aquesta bella realitat de tant en tant ens capacita per a suportar molts contratemps i decepcions al llarg del camí. Hi haurà moments de derrota. Però fins i tot quan ens sembla estar retrocedint, el creixement està ocorrent si hi ha fe. En la nit més fosca, encara brilla una llum invisible.
Es va desenvolupant una actitud de no possessivitat i confiança que reemplaça els sentiments de cobdícia i por. I això ens porta a experimentar una pau cada vegada més indestructible. Sota totes les turbulències de la nostra vida, aquesta pau flueix cap al veritable coneixement i el creixement interior que aquest comporta.
Carla Cooper
El blog de la comunitat mundial per a la meditació cristiana a Catalunya 